Laura Colom

Especialitzada en conservació marina i divulgació científica a l’organització Anèl·lides

Entrevista

Quins són els inicis d’Anèl·lides?
Anèl·lides ho va fundar l’Andrea, la directora, el 2016, amb l’objectiu de promoure l’estima pel medí marí i conseqüentment la seva protecció. Va començar amb activitats per escoles de temàtica marina i activitats d’esnòrquel a l’estiu. Totes aquestes encara es fan avui dia. Jo estic anèl·lides des del Març de 2023, i actualment coordino la part d’educació. No només ens dediquem a l’educació ambiental, també tenim varis projectes científics, de ciència ciutadana, on els ciutadans i ciutadanes ens ajuden en algun procés de l’investigació, generalment a la recollida de dades. Així és com va començar UrbamarBio, també al 2016, juntament amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM). Actualment, tenim 3 projectes de ciència ciutadana: UrbamarBio, on es registren les diferents espècies d’organismes marins que s’observen a les platges metropolitanes, on actualment tenim més de 1000 espècies registrades i més de 57.000 observacions a la plataforma de ciència ciutadana MINKA; Posidònia activa, on es cartografien les praderies de posidònia del litoral català i es mira l’estat de salut d’aquestes; i Save the Seahorses, el projecte més nou, on amb l’ajuda dels pescadors de Barcelona i Badalona recuperem cavallets de mar que han sigut pescats de manera accidental, els deixem en aquari durant uns dies perquè es recuperin i els tornem al seu hàbitat.

Quin és el vostre objectiu a curt termini? I a llarg?
El nostre objectiu principal és apropar la gent al mar i promoure la conservació del medi marí. Per fer-ho, fem activitats d’educació ambiental a les escoles, tenim activitats familiars els caps de setmana, fem casals d’estiu i campaments per a joves a l’estiu de temàtica marina, fem xerrades, fem activitats per a empreses i tenim els projectes de ciència ciutadana. El nostre objectiu és que la major quantitat de gent possible conegui tot el que podem trobar al mar i la seva importància, perquè ens ajudi a conservar-lo i a protegir-lo, perquè si la gent no coneix les problemàtiques, no poden formar part de la solució.

Quines activitats feu per intentar consicenciar als joves? Creus que són útils?
Tenim varies activitats dedicades a tractar problemàtiques marines actuals i que els joves siguin conscients dels problemes i les amenaces que tenen els oceans a dia d’avui, com per exemple la sensibilització educativa. Aquesta activitat consisteix en una recollida de residus per la platja i una caracterització dels residus trobats: els separem per tipus de residus, els comptem i els pesem, per així tenir un registre de les deixalles trobades. A més, tenim activitats d’esnòrquel on els joves observen la biodiversitat que podem trobar a les platges, que sovint és més de la que s’esperen. Els esnòrquels els fem principalment a platges urbanes del Barcelonès (Barcelona, Badalona, Sant Adrià del Besòs i Montgat) i la gent no espera veure gaires organismes, només brutícia. Quan surten, acostumen a sortir sorpresos de totes les diferents espècies que hem pogut observar, perquè al final brutícia i residus n’hi han a les platges urbanes, però també hi ha una vida marina molt més abundant del que ens pensem. A mi m’agrada pensar que sí, que les activitats que fem són útils, ja que els joves veuen de primera mà aquests problemes: veuen la quantitat de deixalles que podem extreure amb 45 minuts de recollir per la platja aparentment neta i els diferents tipus de residus que hi trobem, que sovint no són els esperats. Per exemple, trobem moltes burilles de tabac tot i que a les platges de Barcelona no es pot fumar des del 2022 i tot i així és un dels residus que més trobem. També trobem tovallotes higièniques i bastonets de les orelles, residus que arriben al mar a través del clavegueram. Aquesta informació ens permet fer als alumnes una reflexió sobre l’ús de plàstics.

Consideres que els joves d’avui en dia estem enterats de la gravetat del problema?
Considero que els joves són conscients dels problemes que hi ha al voltant del mar, però crec que no són conscients de la gravetat i les conseqüències que tenen aquests problemes per a tothom. Al final, el mar té un gran efecte sobre el planeta, i si no ho tenim en compte això ens acaba repercutint a nosaltres també.

Quin paper juga l’educació en aquesta qüestió?
L’educació té un paper fonamental en la conservació del medi marí. SI tractem aquestes problemàtiques des de ben petits i la importància de la protecció dels mars i oceans, aquests infants es convertiran en adults conscients del problemes i més responsables envers la conservació i protecció del medi marí. Actualment ja ho estem veient, que quan fem activitats els infants des de ben petits ja estàn conscienciats de la importància de reciclar o els efectes negatius que tenen els residus pels animals marins. Ara només necessitem que aquest interès pel medi marí no es quedi allà i segueixi formant part de la seva educació el seu dia a dia. Al final molts cops vivim d’esquenes al mar, fins i tot la gent que viu a poble de costa, i és molt important des de petits inculcar aquest sentiment de pertanyença en aquest ecosistema tant extraordinari.

Què podem fer a nivell individual per contribuir en la conservació de la biodiversistat marina?
Hi ha vàries maneres de poder contribuir en la conservació marina i són més senzilles del que ens pensem. Els passos més fàcils són les tres R: reciclar, reutilitzar i sobretot reduir. El millor residu és el que no es genera, per tant totes hauriem d’intentar millorar aquesta part. Simplement utilitzant envasos reutilitzables com pot ser una cantimplora o una carmanyola ja és un petit pas que ajuda molt al planeta i conseqüentment als organismes marins. També es pot reduir en altres parts del nostre dia a dia: comprant sabó sòlid, utilitzant bosses de tela… Són petits canvis per nosaltres però que tenen un gran efecte. En general és intentar ser més sostenibles: anar en transport públic o a peu en lloc d’agafar el cotxe per reduir les emisions de CO2, que tenen un efecte perjudicial pel mar també, comprar peix de proximitat i de temporada, intentar no comprar roba de teixits sintètics com el polièster o comprar roba de segona mà… Tots aquestes accions que no ens semblen que puguin tenir un efecte sobre els oceans realment sí que la tenen. A més, una altra manera que es pot ajudar és a través d’entrar a l’aigua i fer fotos a totes les espècies que trobem. Això és el que fem a Urbamarbio i ens permet saber quines espècies trobem i amb quines abundàncies, i això fa que poguem veure si hi ha alguna disminució en la quantitat d’organismes que veiem d’una espècie i per tant detectar alguna anomalia. Per fer-ho no necessitem cap equipament gaire complicat, amb una màscara i tub d’esnòrquel i una càmera aquàtica tipus gopro ja n’hi ha suficient.

Què t’ha motivat a dedicar-te això?
Sóc una persona que des de petita que m’agrada molt el mar, sempre m’han dit que era com una sirena, que em passava hores a l’aigua. De més gran, em vaig començar a interessar per la ciència i més tard també per la divulgació científica, ja que està molt bé fer ciència però si els resultats i avenços no arriben als ciutadans perd una mica la funció de la ciència. De carrera vaig estudiar biologia humana, una mica lluny del mar, però un cop vaig acabar-la, em viag plantejar què volia fer amb la meva vida, si realment em veia treballant a un laboratori. Tot i que la feina de laboratori m’agrada molt, no em veia estudiant malalties o afectacions humanes. En aquest punt va ser quan vaig plantejar fer un master de biologia marina i dedicar-me a l’estudi del mar i de la biodiversitat marina. Dins de la biologia marina també hi ha vàries basants i jo vaig escollir la conservació marina. Un cop vaig acabar el màster, a l’hora de buscar feina tenia clar que volia seguir fent ciència d’alguna manera però també estar en contacte amb infants i joves i promoure la divulgació científica. Així que vaig trobar anèl·lides, que era la barreja perfecte del que buscava: tenia la part de contacte amb alumnes a través de les activitats a escoles i casals d’estiu però també la part de ciència a través de els projectes científics. La veritat que poder treballar explicant i fent activitats sobre un tema que t’apassiona és un plaer.

Què i com seria per vosaltres un mar sostenible?
Un mar sostenible seria aquell en equilibri: un mar no contaminat, sense plàstics ni residus, i on es duu a terme activitats de manera sostenible, com la pesca sostenible o el transport marítim tenint en compte i respectant les espècies que hi viuen. Un mar que està protegit, que es prioritza el benestar de les espècies marines per sobre l’interès humà, un mar on podem conviure humans i animals sense posar en perill els uns als altres.

Quines espècies podem dir que estan en perill?
Doncs hi ha vàries espècies que estan en perill per motius diferents, ja sigui per la sobrepesca o la pesca accidental, com algunes espècies de taurons, o perquè els seus hàbitats es veuen degradats. Les espècies sèssils, que no es mouen, com els coralls, són bastant més susceptibles a estar en perill, ja que no es poden moure si les condicions ambientals no són favorables per elles. El que estem veient actualment per exemple, és que amb l’escalfament de l’aigua del mar espècies que acostumen a estar a aigües més tropicals apareixen a les nostres costes i per tant desplacen els espècies locals.